PRÒXIMAMENT BOTIGA ONLINE!

FES-TE APICULTOR URBÀ!


Cuida de les abelles sense surtir de la teva ciutat

L’apicultura és una activitat gratificant, amb molts beneficis potencials per als apicultors i pel medi ambient, però també requereix responsabilitat i compromís. Creiem que l’apicultura urbana és una manera meravellosa de portar la natura a la ciutat, ajudant a obtenir una biodiversitat pròspera amb la pol·linització de parcs, jardins i horts, valors de cohesió, educació ambiental, relaxació i sensació de benestar, i també, possibles noves oportunitats empresarials. Alhora aconseguirem que les ciutats aportin el seu granet de sorra a favor de la supervivència de les abelles.
Tot i això, només podrem gaudir d’aquests beneficis, si els nous apicultors urbans estem ben preparats, comprenem les pràctiques responsables de l’apicultura, i disposem del coneixement, temps, espai i material necessari per tirar endavant aquesta nova afició.

PAS A PAS

En aquesta secció, intentarem explicar, a grans trets, què necessitem en termes de temps, diners, mà d'obra i espai, per tal de poder esdevenir “bons” apicultors urbans. Per iniciar-nos en l'apicultura urbana caldrà realitzar un anàlisi i planificació prèvia de tots els elements o factors que intervenen en aquesta activitat.

BE-BEEKEEPER

PERSONES

Com tota activitat realitzada entre persones i animals, existeix una interacció entre aquests.

Abans de començar a treballar amb els nostres els animals (insectes en el nostre cas) seria bo fer-nos una sèrie de preguntes a nosaltres mateixos: ¿Disposo de temps i espai suficient? ¿Sóc una persona responsable? ¿Tinc els coneixements bàsics necessaris? ¿Sé on buscar o demanar suport en cas que em sigui necessari? ¿Tinc algú que em pugui ajudar? ¿Hi ha persones a qui pugui molestar? ¿He informat i disposo del permís o autorització dels veïns? ¿Disposo de vehicle per transportar el material? (…)

El pas següent serà determinar quin tipus d’apicultura urbana practicarem. Es pot realitzar de moltes formes diferents, des de manera totalment individual i en una zona o espai totalment privat, fins a realitzar-ho de forma col·lectiva, com pot ser en una comunitat de veïns i en una espai comunitari accessible a tots els membres del grup.
Segons l’opció escollida, haurem de tenir unes consideracions o unes altres alhora de la planificació, però en qualsevol cas, el sentit comú, la responsabilitat, i el respecte vers les persones del nostre entorn, serà una premissa bàsica.

Iniciar-nos en l’apicultura urbana amb un grup de dos o tres persones (o més), suposa un avantatge alhora de poder organitzar-nos i compaginar millor les tasques i activitats diàries necessàries d’aquesta nova afició apícola.

La relació amb la comunitat:
Som conscients que la proposta d’apicultura urbana en una comunitat de veïns, pot generar la negativa d’algun/s membre de la comunitat. Una de les formes per trobar solució en aquest casos, pot ser la realització d’una reunió de veïns amb un apicultor experimentat per tal de resoldre els dubtes i pors de la resta de veïns.

L’educació dels altres és una tasca important per part dels apicultors. Molta gent té por a les abelles per manca d’informació. La vida de les abelles no es basa en atacar les persones, sinó que només piquen quan es senten amenaçades o quan se’ls i vol prendre la seva mel. La gent tindrà una menor percepció de risc i una major acceptació d’aquests petits insectes si tenen coneixement dels seus hàbits i són conscients dels beneficis que poden aportar a la comunitat. Anem a desfer els prejudicis més sonats sobre les abelles i el seu principal mecanisme de defensa, les picades.

Aquest és sens dubte el tema que més preocupa i més por fa a la gent que no té coneixement de les abelles, per això tractarem aquest tema de forma extensa, per tal que el tema de les picades no sigui un factor que ens impedeixi fer-nos apicultors.

La majoria de persones, amics o coneguts, al assabentar-se que un és apicultor, la primera pregunta que et fan és: ¿i no et piquen les abelles? La resposta a aquesta pregunta és que si, si practiquem l’apicultura, tot i els equips de protecció, es molt probable que en alguna ocasió ens emportem alguna picada. Malgrat estan demostrades les propietats antiinflamatòries (cardiotòcina, antibiòtica, antiviral) i altres beneficis medicinals, una picada d’abella no és agradable, però és un dolor totalment suportable que en en la gran majoria de les persones en poques hores desapareix. No és que els equips no siguin segurs, però sempre és possible deixar-te algun espai entre els pantalons i les sabates, que la roba ens quedi molt ajustada en algun punt del cos al flexionar-nos, etc. Paradoxalment, els apicultors solem rebre més picades a mesura que portem més temps amb les abelles, normalment per excés de confiança o per la pèrdua a la por a les picades. Evidentment també influeix el nombre de caixes que disposem, el temps que hi dediquem, o els equips de protecció que utilitzem.

LLOC

El lloc on ubicar les nostres abelles és un altre factor important a tenir en compte ja que condiciona altres aspectes com la seguretat, la comoditat per treballar a les nostres caixes, la seva correcta orientació, la facilitat de les abelles per trobar aigua i aliment, etc. Alguns dels llocs utilitzats en l’apicultura urbana són terrats d’edificis, polígons industrials, centres comercials, jardins, horts, parcs, escoles, museus o terrenys abandonats, entre altres. És important analitzar els avantatges i els inconvenients de cadascun dels llocs que creiem adients per iniciar la nostra activitat com apicultors, i a partir d’aquí valorar quin és l’espai idoni per instal·lar les nostres caixes. Aspectes que cal tenir en compte:

ACCÉS:
És important que siguem els únics que tinguem accés a l’espai escollit. És aconsellable establir la nostra activitat fora de l’abast immediat dels veïns, ja que això dotarà a la comunitat del nostre entorn un alt grau de seguretat, a part d’evitar també robatoris o altres incidents que puguin ocórrer.

ESPAI:
Es recomana un espai de 2 metres al voltant del rusc o caixa, pet tal de facilitar el trànsit d’entrada i sortida d’abelles, i alhora tenir l’espai necessari per poder treballar amb comoditat. Les dimensions aproximades d’una arna o caixes solen ser de 50x40cm aproximadament. L’alçada dependrà de les alces que hi col·loquem.

SOL:
Els ruscos que es troben en llocs més assolellats són menys susceptibles a l’acumulació de plagues i malalties. Tot i això, si el nostre lloc és per exemple, una terrassa d’un edifici on hi toca el sol de forma directa durant tot el dia, es recomanable proporcionar algun tipus de ombra a les caixes, per facilitar a les abelles la regulació de la temperatura.

ORIENTACIÓ:
L’entrada del rusc ha de mirar cap a l’est o cap al sud per afavorir l’entrada de llum del sol cada matí, garantint així que les abelles comencin a treballar amb els primers rajos de sol del dia.

ALIMENTACIÓ:
L’accés a les plantes amb flors i arbres en un radi de dos a tres quilòmetres del rusc és essencial per a les abelles.

AIGUA:
Les abelles buscaran la font d’aigua més propera. És important facilitar-los aquesta tasca per augmentar la producció de mel, però sobretot per evitar la presència de les abelles en terrats o edificis veïns on hi hagi aigua. D’altra banda, tenint en compte que les abelles no saben nedar (i per evitar-ne l’ofec), podem col·locar taps de suro o algun element que floti per ajudar-les en la seva recollida d’aigua.

MAGATZEM:
Per a la pràctica de l’apicultura no es requereix un gran equip, però si que necessitarem un espai per guardar les eines, roba de protecció, i sobretot materials varis com caixes, tapes, suports, etc.

 

ALGUNES CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE :

· Un rusc o caixa completa de mel pot arribar a pesar uns 150 kg; si el lloc o espai del qual disposem és un sostre d’un habitatge o local, cal tenir en compte aquest pes i ser conscients de la capacitat de càrrega de la superfície que les suportarà.

· Si el nostre lloc escollit és el jardí d’una casa, recomanem disposar de tanques naturals o artificials (mínim 2m d’alçada) on hi hagi camins veïnals; d’aquesta manera obligarem les abelles a volar a més de dos metres d’alçada i evitarem molèsties a les persones que puguin freqüentar l’entorn del nostre espai.

· Es recomanable marcar un perímetre tancat al voltant de les caixes i col·locar un cartell amb la inscripció ATENCIÓ ABELLES o alguna altre senyal d’avís.

TEMPS

L’apicultura no requereix una gran quantitat de temps; el nombre d’hores necessàries varia en funció de l’època de l’any, del nombre de caixes/arnes, del nostre nivell d’implicació, etc. Malgrat això, tant si en tenim una, dues, tres, com cent, sí que són essencials les visites regulars a les arnes per garantir el bon estat de les abelles.

Quantificar aquest temps es complicat, però d’una manera genèrica, s’estima que a la primavera, estiu i principis de tardor, és necessari dedicar-hi entre mitja i una hora setmanal (amb una o dues arnes); en els mesos més freds de l’hivern, podem ampliar fins a dues o tres setmanes el temps entre visites (les abelles hivernen i no realitzen cap activitat).

Pel que fa al “quan” és el moment oportú per visitar les nostres abelles, cal que fixar-nos en les condicions climàtiques per encertar el millor moment per obrir el rusc: dies càlids, estables, i sense vent.

Respecte a l’hora del dia, es recomana visitar les abelles en hores centrals del dia, que es quan la majoria de les abelles procreadores (les encarregades de recol·lectar nèctar i pol·len) estan fora del rusc, i a més a més, no fem disminuir tant la temperatura interior de les arnes. Tot i això, cada apicultor acaba trobant el seu moment idoni durant el dia, fins al punt que n’hi ha que treballen millor a primera hora del matí o altres fins ben entrada la tarda.

MATERIAL

ARNA, CAIXA o RUSC: estructura en forma de caixa on es crien les abelles, formada per base, cos, els quadres interiors, contratapa i tapa (normalment de fusta i amb capacitat per a 10 quadres).

NUCLI: mateixes característiques que una arna però de dimensions més petites (normalment amb capacitat per a 5 quadres) utilitzada per al desenvolupament d’eixams petits, comprats o obtingut amb algun dels sistemes de partició d’eixams.

FUMADOR: recipient metàl·lic on s’introdueix combustible per cremar-lo, sense flama, i generar fum per adormir i distreure les abelles. El combustibles utilitzats solen ser elements naturals secs, com pinassa, pinyes seques, excrements de vaca, etc. En botigues apícoles també venen combustibles tipus pellets per aquesta funció.

GUANTS: llargs i flexibles, normalment de pell o làtex dur, per protegir-nos de les picades.

CARETA: Ni ha de diferents tipus i models, però normalment està formada per un barret prolongat amb una reixa que cobreix des del front al coll de l’apicultor; d’aquesta manera ens protegim de les abelles i alhora tenim una bona visibilitat.

PALANCA o AIXECA QUADRES: són eines que serveixen per aixecar i sostenir els quadres alhora d’inspeccionar les caixes.

RASPALL: raspall de mànec llarg (35-40cm) amb pèls de 5 a 7 cm per utilitzar-lo sec o humit.

*nota: Si adquirim equips de segona mà d’origen desconegut em de saber que poden transmetre malalties a les abelles ja que les espores són resistents als tractaments tèrmics i químics. Si utilitzeu aquest tipus de material, prèviament ha de ser netejat i esterilitzat.

DINERS

L’apicultura no és un hobbie car però requereix una petita inversió inicial. Un cop configurat el nostre apiari i adquirits els estris i equips de protecció corresponents, els costos de manteniment són baixos; el capital extra que necessitem dependrà de si volem ampliar el nostre nombre de caixes, adquirir millors equips, eines, complements, etc.

Actualment existeixen diverser botigues físiques i on-line on podem comprar el material necessari per iniciar-nos a l’apicultura, i evidentment de molts tipus i preus. El material bàsic i els preus orientatius són el següents:

PREUS-MATERIAL

Les abelles les podem comprar a algun apicultor professional. El més habitual és comprar un “nucli”(70-90€), que consisteix en una caixa amb un petit eixam format per centenars d’abelles, una reina, cries per néixer i 5 quadres amb provisions de mel i pol·len. Una altra possibilitat és comprar arnes completament desenvolupades, és a dir, caixes de 10 quadres, amb la colònia d’abelles molt més desenvolupada i en producció. L’avantatge és que la colònia ens donarà mel el primer any, però per contra pagarem més diners (170-220€).

Així dons, per uns 250 euros podem adquirir l’equip bàsic de tot apicultor, si bé es recomanable, començar amb almenys dues arnes. Les satisfaccions i beneficis a nivell personal que obtindrem compensen sobradament aquest cost.

Existeixen molts més estris i aparells per l’extracció i emmagatzematge de la mel, però per petites produccions es pot realitzar de forma casolana o contactar amb alguna empresa de serveis apícoles que ofereixi aquest servei.

LA NORMATIVA


La normativa de referència del sector apícola espanyol és el Reial decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen normes d’ordenació de les explotacions apícoles. És una normativa que va ser redactada per regular el sector en zones rurals i sobretot pel tema de la transhumància de grans explotacions.

En aquell moment, no es va contemplar la possibilitat de poder tenir abelles en ciutats, ja que en l’apartat de distàncies mínimes, determina un mínim de 400m des de les caixes d’abelles fins a un nucli de població. Aquest 400m, com la resta de distàncies mínimes, es poden reduir un 75% instal·lant una tanca de protecció de 2m davant les caixes.

L’any 2005, es va publicar el R.D. 448 /2005, de 22 de abril, que modifica el R.D. 209/2002. Aquesta modificació permet a les diferents comunitats autònomes adaptar el R.D. 209/2002 a la seva comunitat, podent establir característiques específiques en alguns aspectes, com en el tema de les distàncies mínimes.

El passat mes de març de 2014, es va publicar el nou Decret 40/2014, d’ordenació de les explotacions ramaderes, on el govern de la Generalitat de Catalunya, considerant el R.D. 448/2005, ha adaptat el R.D. 209/2002 a l’àmbit català, i alhora ha inclòs determinats articles i consideracions complementaries, per tal de permetre l’apicultura urbana a casa nostra.

Per tal de poder legalitzar una explotació apícola en una zona urbana és necessari el permís per part de l’ajuntament així com un informe favorable de la Comissió de Registre d’explotacions ramaderes.

Per altre banda, i en tots els casos, qualsevol persona que disposi d’abelles ha de complir obligatòriament una sèrie de requisits. Aquests són:

· L’obligatorietat de registrar totes les explotacions apícoles de Catalunya, independentment del nombre d’arnes que tinguin. És un tràmit sense cost, merament informatiu per al DARP.
· Identificar les caixes de forma individual.
· Col·locar un cartell amb la inscripció “atenció abelles”.
· Sanejar anualment les seves abelles i notificar el cens.
· Disposar de la llibreta ramadera amb el corresponent segell de Sanitat Animal de l’any present.

Des d’apiculturaurbana.com col·laborem amb diferents organitzacions, administracions i associacions apícoles per garantir una correcte aplicació d’aquesta nova normativa, i aconseguir una pràctica d’apicultura urbana responsable a tots els pobles i ciutats del territori català.

AJUDA I ASSOCIACIONS


En altres ciutats del món on ja fa anys que es practica l’apicultura urbana, existeixen organitzacions locals d’apicultors. En el nostre país, malauradament, encara no hi ha cap organització d’aquest tipus però sí que existeixen varies associacions apícoles tradicionals repartides pel territori.

Ser un membre d’aquestes associacions ens pot ajudar a trobar i conèixer a altres persones que comparteixen la nostra afició per aquests insectes, i per tant, compartir vivències, experiències (…) i també ens serà més fàcil tenir accés a la informació de cursos i esdeveniments, mitjans de suport en cas de dubtes que puguin sorgir en el maneig de les abelles, assegurança de les arnes i altres recursos útils.

RECOMANACIONS INICIALS


– No obsessionar-nos en la idoneïtat de l’emplaçament escoliit. Les condicions descrites són les ideals per la criança de les abelles però hem de pensar i tenir clar que en estat “silvestre” viuen en llocs i condicions inimaginables.

– Associar-se sempre és convenient. Depen de la zona geogràfica en la que ens trobem haurem de buscar l’associació més ens convingui.

– Realitzar algun tipus de formació per adquirir habilitats i una major confiança per tenir cura les abelles.

La recomanació més important és fer una crida a la responsabilitat de tota persona que vulgui introduir-se en el món de l’apicultura: responsabilitat en vers les seves abelles i responsabilitat per mantenir el bon nom de l’apicultura.